Home

Quines son les característiques d’un nen superdotat?

Cada nen/a amb superdotació és tot un mon, i hi ha molta diversitat entre cadascun d’ells. A més, hem de tenir en compte que també existeixen vàries teories sobre la superdotació. De tota manera, la teoria que més s’està seguint arreu del mon (i també aquí a Catalunya) sol ser la del psicòleg nord-americà Joseph Renzulli, doncs és la que considerem més pràctica a l’hora d’intervenir educativament i per diferenciar entre superdotació i altres talents, i que, resumida, diu així:
«El fet de ser superdotat comporta la possessió de tres conjunts bàsics de característiques estretament relacionades i amb igual èmfasi en cada una d’elles:

  • La capacitat intel•lectual superior a la mitjana. Era el requisit que es demanava antigament per fer les deteccions.
  • Un alt grau de compromís amb la feina. Això representa l’energia aportada al treball o a una àrea d’actuació específica, és a dir, la perseverança, la confiança en si mateix i la creença en l’habilitat que es té per fer treballs.
  • Alt nivell de creativitat. S’entén per creativitat l’originalitat del pensament i dels plantejaments dels problemes, l’enginy constructiu, l’habilitat per deixar de banda convencionalismes i procediments establerts quan no són apropiats, i el do per idear projectes efectius i originals.

Per tant, segons Renzulli com la major part d’experts, els infants superdotats mostren una capacitat superior a la mitjana, evidenciant una alta productivitat i un elevat rendiment escolar. Tenen un alt nivell de creativitat: són originals, poc corrents i mostren un alt grau de dedicació a les tasques, ja que són capaços d’abocar una gran quantitat d’energia a la resolució de problemes o a la realització d’una activitat. Es caracteritzen també per un alt nivell de perseverança, són persones que tenen una gran energia vital, que poden portar diferents projectes alhora, són observadors, oberts, i molt sensibles. També tenen un nivell elevat en altres aspectes cognitius, com memòria, percepció, atenció i una elevada predisposició per a l’aprenentatge. Mostren possibilitat de realitzar els aprenentatges en un temps menor que el dels seus companys de la mateixa edat, i a la vegada són capaços d’un major nivell de profunditat, és a dir, major nombre de continguts i de relació entre aquests.

Segons Castelló i Martínez (1998), el perfil conductual sol presentar una característica bàsica, la flexibilitat, és a dir, una bona manera de tractar qualsevol tipus d’informació o manera de processar la informació.

Solen tenir nivells òptims d’autoestima, confiança en sí mateixos, i degut a la seva intel•ligència social i emocional poques vegades tenen problemes amb els seus companys, encara que mostren certa tendència a ser independents del grup i en seguir els seus propis criteris.

(Reproduït per cortesia del Grup de treball de Superdotació i Altes Capacitats)